Produced by Ricard Samarra
————————————————————————————————-Nota de la present transcripció:
Aquesta traducció de Les Alegres Comares es va editar el 1909,molt abans, per tant, de l'aparició del Diccionari i Normes deGramàtica de Pompeu Fabra, entre 1917 i 1918. Aixó fa que JosepCarner faci servir unes normes gramaticals i ortogràfiques queeren les acceptades en aquell moment, i aixís mateix han sigutrespectades en aquesta transcripció.
Note for the transcription:
This edition of The Merry Wives was published in 1909, wellbefore the Catalan Dictionary and General Grammar by Pompeu Fabraappeared in 1917 and 1918. For this reason, the translation ofJosep Carner makes use of the grammatical and orthographicconventions that were generally accepted at that time, and assuch have been kept untouched throughout this transcription.————————————————————————————————-
Amics, gent catalana, jo us diré com la senyora Page: «Anèusen acasa, a riure d'aquesta alegra historia, davant d'una bonafogarada». Aquesta comedia memorable us serà comportívola yagradosa perque es noblement casolana. Belles burgeses, honorablesmarits, aquesta comedia fomenta les besades conjugals y fagrotesca la temptació. El vici té sempre alguna cosa de Falstaff.La virtut, quan es ben sana, es àgil, desperta y joconda.
LES ALEGRES COMARES són una llohança de la castedat, però de lacastedat alegra, o siga ab una arma més per batre laconcupiscencia: la rialla. Jo'm penso que LES ALEGRES COMARES sónavui d'una actualitat especial (a més a més de la llur perenneactualitat artística). Hi ha avui, a Catalunya, qui predica elvici com a refinament, la sensualitat com a vida alliberada. Sepredica un Renaixament que esdevindría per un cami tot cerebral, ya consequencia d'una idolatría forçada de la bellesa exterior. Sevol posar don Joan a la moda, En aquest punt, serà bò que ensrecordem del Falstaff.
Ningú més que jo desitjaría la finesa, el viure agençat, el triomfde les elegancies, Però crec, com un dels personatges de la bellaescena lírica que gairebé tanca LES ALEGRES COMARES DE WINDSOR,que
la Sobirana de les Fades,qui du corona d'un etern esclat,odia els sutzes y la sutzetat.
Perxò he traduit ab veritable joia aquesta facecia contral'impuresa. La senyora Ford y la senyora Page -que són, mesembla, una mica catalanes,- riuen ab un admirable entrenament,del dimoni luxuriós, golut, diforme, interessat y matucer. Eldimoni de la luxuria entre tots els esperits caiguts es el mésabominable, perque ni tant sols es prim, encara que molts no senadonguin fins després.
Ah, pobres testes d'adolescent, torçades sobre el coixí a lamatinada,com les evoca el Baudelaire! Ah, caparrons femeninsque sovint contorba una imatge vaga, murmurant rimesd'encantament! Tots aquests miratges, totes aquestes fascinacions,no són més que metamòrfossis del vell Falstaff. Goethe, en el séuFaust, quan el doctor parla d'estrelles, de flors, d'imatgesgalanes, fa dir pel Mefistòfil la veritat de les coses. -Sabs còmacabarà tot això? -Y es respon ell mateix ab un gest brutal. Si túhi haguessis sigut, oh, Margarida ignocenta, qui et deixavessustreure insensiblement a la dolça memoria de ta mare, per un bonhome fracassat que al cap y a la fí se tenyia els cabells!
Jo voldria que aquesta versió de LES ALEGRE